En relació a els fons aquarel•lístics:
Els fons de la Gustems parteixen d’un estil amb reminiscències Zobelianas, per desprès seguir amb una creació molt més pròpia,

En relació a la pintura amb retoladors:
El Vari en totes les obres que conté aquesta exposició parteix de diverses fases creatives: algunes d’elles són recreacions d’obres dels anys 70, dedicades a la seva mare. Altres són segones versions d’obra digital més pròxima en el temps, i altres són totalment noves, completant així aquesta sèrie de quadres.

La prosa:
La prosa que s’adjunta en cadascuna de les obres, té el sentit d’explicar, fins un cert punt, l’obra, o les motivacions en que s’inspira el Vari i la Gustems per plasmar-les directament sobre paper.

La digitalització de l’obra:
Desprès, un cop acabades les obres sobre paper, el Vari, a la recerca de noves possibilitats i inquietuds plàstiques les ha tractat digitalment, tècnica habitual amprada per aquest artista els últims 10 anys, això permet veure a traves de les seves mans connectades a la tecnologia altres possibilitats creatives, artista franctirador d’idees que transmet a traves de voluntats simbòliques una plàstica entre l’ imprevisionisme que parteix en que tots podem expressar-nos lliurement deixant-nos portar per la línia i la forma, on −mai no es té una idea clara del que s’està fent ni del producte acabat sinó que, treballa amb les sensacions i els impulsos− i un −realisme abstracte−: una incoherència vulguda i prou original, cabdal per aquest artista.
Aquestes recreacions digitals les podeu veure exclusivament en aquesta exposició a AAC.
Eva Bartto

OBRA 1. La ciutat es bruta, i el bosc erm.
Som essers que caminem plegats, qui sap on…

OBRA 3. Quan s’esvaeix l’estiu, les fulles daurades descansen.
Igual que l’esperit dels homes a la tardor.

OBRA 4. Que el destí et porti a bon port
Catalunya, terra presonera.

OBRA 5. No cal esmenar les obres passades,
dons totes són històries ermes pel present.

OBRA 6. Tens un lloc al llindar dels meus quadres,
tot viatjant i gaudint de paratges diversos.

OBRA 7. Jo vull imatges immediates, a flor de pell,
i no caure en el parany d’esperar en va les muses.

OBRA 8. Ets la meva inspiració,
inici d’un foc que el temps no apaga.

OBRA 9. No vull res per les meves obres,
Sigui el bagatge per anar més i més enllà.

OBRA 10. La vida nova; temuda i desitjada i,
al mateix temps, l’enyor d’un cel proper.

VARI. Som ressò d’altres temps perduts, a l’espera;
jo i el meu desix inabastable de saber.

MARTA. les paraules són meves, la inspiració teva,
amb elles la imaginació és infinitament bella.

JORDI. Eva Bartto li diu al llançaflames Brus: musiques els colors,
encarnant vivències noves d’intensa emoció.

MARIA. Encara crec en un art nou i rima Brossa,
i parlà arran de pell, explicant la meva prosa.

Nova exposició temporal a AAC
Maria Gustems “SENSACIONS” 2010

La exposició es pot veure físicament fins a finals d’octubre a L’Hotel Xalet La Coromina de Viladrau. El Montseny, (Girona): www.xaletcoromina.com
Amb molta freqüència, per no dir sempre, l’artista plàstic viu instal•lat en una espècie de mirador. De fet és un observador del món que l’envolta, i des d’on contempla un misteri polifacètic ple de matisos, un misteri que en les seves ultimes facetes és intemporal i universal, tan antic com l’esser humà. La mirada de l’artista contempla el misteri i el processa, selecciona, fragmenta, contempla i analitza per a després plasmar-lo, transformar-lo o ressaltar les seves virtuts més importants. Com si a traves d’una càmera fotogràfica pugues ampliar o reduir el seu camp de visió, fixar-se en el conjunt o en el detall, i traduir aquestes imatges a una realitat nova, que la ment de l’artista a concebut a partir d’estímuls creatius, segons una seqüència de mirada- reflexió- transformació. Tot això fa possible actes creatius d’indubtable autenticitat i bellesa.

La nostra opinió hauria de incidir en cada article que escrivim tenint en conte que queden per sempre plasmats tal com els deixàrem, igual passa en la pintura, que te que enfrontar-se a les circumstàncies més diverses, susceptibles a les interpretacions més inesperades. És adequat assegurar un racó de tendresa en cada pinzellada, un marge adient que prevalgui perquè, quan algú hi retorni pugui trobar-hi alguna altra ressonància que la de la duresa d’un pinzell massa dur o inadequat. Circulem en sentits diversos, en diferents direccions, l’aigua i la set, l’amor i el desamor, el clar i el obscur. Quan pintes un quadre tota la vida ha d’acompanyar-te i no pots preveure sota quines circumstàncies serà mirat d’aquí a molts anys, ni en quina situació hauràs d’enfrontar-t’hi. Hi ha la ràbia de l’instant, l’eufòria d’un moment, tan difícils de dominar, és tant difícil per tot artista trobar l’aplom secret d’una estètica o d’un color, la claredat volguda i quasi mai trobada. Perquè en cada cosa que fem el rastre de la nostra humanitat i la humilitat hauria de prevaldre, perquè tot tendeix a tornar d’una forma o d’una altra, i el temps cancel•la maneres d’enfrontar-te a una obra, encertar o no encertar en un entorn adequat, tenir raó o no tenir-ne: tot es va esgrogueint, tot tendeix a perdre vivesa llevat de la sinceritat primera del autor, de fons, que emergeix sempre realista, i és això el que ens reconcilia i el que ens salva, i és aquesta l’explicació plausible, la veritat o la senzillesa, o la possibilitat de disculpa. Sempre, sempre torna i fragmentada, la vida, meteorits del passat que vénen a estavellar-se al present per fondre’s en un sol entorn, en una sola pell. Una síntesi de l’harmonia suprema. Que en cadascun d’aquests pedaços hi hagi alguna cosa d’un mateix. Així la Gustems treballa per aconseguir una veritat, la seva veritat agradi o no, això no importa massa dons si l’obra és sincera prevaldrà per sempre, sempre serà veritat i es vincularà amb la teva pròpia història, perquè així altres la puguin reconèixer, i l’obra tingui un camí més amable, perquè aquesta és la seva primerenca finalitat. Cal mirar les aquarel•les de la Gustems predisposats a deixar-nos arrossegar per la subtilesa de colors i formes que ens proposa, i així submergir-nos dins del seu món pictòric, amb propostes d’espontània estructura, no absentes d’una tècnica rigorosa. Només així comprendrem el seu discurs pictòric, la musicalitat que desprèn el seu ritme i les seves diverses atmosferes en alguns dels seus paisatges muntanyencs.

Exposició: Diverses composicions i temes componen aquesta exposició, en cada una d’elles la nostre autora mostra aptituds prou significatives: alguns dels paisatges son més elaborats, a l’inrevés dels bodegons i les flors que mostren més espontaneïtat, pintats amb els sentiments a flor de pell. Si més no, ambdues besants les aquarel•les mostrades mereixen un grau elevat d’excel•lència.
Evarist Rovira
Fundador d’AAC i comissari d’aquesta exposició.
Barcelona, agost del 2010

_________________________

Nova exposició temporal a AAC
Els paisatges inèdits de Vicens Capdevila

Ara i aquí us mostrarem a un pintor amb poca experiència expositiva, bé siguem exactes: és el primer cop que exposa la seva obra. El sublim i breu fet d’obrir una finestra com aquesta per un artista iniciàtic, no és altre que reconèixer un fet determinant sobre l’art: no cal gran experiència per ser creatiu, no calen grans coneixements acadèmics per fer una autentica i bella obra. Un artista autodidacte com Vicens Capdevila ens sorprèn amb una evidència clarificadora: com gaudir d’un bri de l’aire net i fresc en aquest món de l’art i, a través d’un estimulant paisatge imaginatiu, on només és necessari tenir la guspira creativa.
Digueu-m’ho clar: El senderi de saber trobar el moment oportú, de quan llançar la sageta a la recerca de la diana perfecta, i per que no, com podem arribar a ser creadors de paisatges imaginats e invisibles abans de ser pintats. Perquè, és diàfan que una de les finalitats de l’art és veure allò que els altres mortals no veuen i plasma-ho sobre un llenç. Els quadres de Capdevila posseeixen quelcom de oníric, les seves formes i colors fan pensar en aquells paisatges que la ment imagina i no troba quasi mai. Podem parlar d’un cert minimalisme i també d’una certa abstracció que s’acosta a les obres de Zobel. Quadres que també posseeixen alguna guspira del genial Turner.
Ara podeu veure més enllà, on el treball, el somni i la creativitat que Vicens Capdevila ha plasmat el seu univers més particular, més íntim, perquè en aquesta iniciàtica exposició, vosaltres ara, podeu gaudir per primer cop de les seves obres. Un fet veritablement irrepetible, dons desprès de la vostra mirada ja mai ho seran d’inèdites.
Bé, alguns creadors intenten penetrar per la via d’una realitat molt personal, Capdevila ensuma pels recons de la seva ment per trobar una nova drecera pels seus paisatges, observant-los i desprès transformant-los en quelcom molt propi. Cal pensar que a traves d’aquests paisatges, ens endinsem en un estil ja explorat per altres pintors, des d’on parteix el nostre artista per intentar expressar unes idees noves, una visió paisatgística prou interessant, diferent. Fets que només reiteren la meva opinió molt i molt favorable. Cal estar atent a les pròximes exposicions d’aquest artista.

Evarist Rovira
Fundador d’AAC i comissari d’aquesta exposició.
Barcelona, agost del 2010
_________________________

Exposició temporal a AAC: Salvador Valente 2010

Diu Octavio Paz: “…la imatge es la vertadera realitat, i és a traves de la imatge que es possible immobilitzar un instant perfecte i així salvar el temps…”. Aquest instant creatiu que existeix dins del caos vivencial que segur que Salvador Valente busca i troba, és des d’on desenvolupa la seva obra. I dins de aquesta fragmentació mental, orgànica, és des d’on aquest valuós artista s’atansa inconscientment, intuïtivament, a la seva obra eminentment polièdrica, plena de textures i subtils matisos. I que gracies a la seva expressiva i depurada tècnica li permet incidir amb valentia i personalitat a fer tot allò que vol expressar. Aquestes ultimes obres d’aquest artista que podeu veure en aquesta exposició, s’observa una abstracció més radical del que en ell es habitual, això no treu que l’estètica i la bellesa siguin absents, al inrevés, encara sublimen més la vàlua de l’obra.
Evarist Rovira.
_________________________